Sindelfinger Zeitung
30.06.2006 |
Miracle de so tou català
Sindelfingen. Coral invitada de Barcelona amb el cor de de cambra de
Markus Nau a la església del Sant Crist del nostre colaborador Bernd Heiden.
La "Capella de Música de Santa Maria del Pi" i el Sindelfinger Kammerchor
presentaren primer sols i al final, junts música eclesiàstica catòlica i
luterana de cinq segles. El conjunt català va fer, amb la seva representació
de contrapunt vocal a l'estil de Palestrina, una impresió inmensa.
L'any 1987 el Sindelfinger Kammerchor té la seva primera referència escrita.
En aquest any Markus Nau i Wolfram Graf fundaren aquest conjunt vocal a la
església del Sant Crist a Sindelfingen. Una mica diferent d'això es presenta
la Capella de la Basílica Santa Maria del Pi de Barcelona: la "Capella de
Música", que consta de 5 dones i set homes, data a l'any 1632 la seva
primera referència.
Compromís amb la tradició. L'especialitat d'aquest cor a formen les obres
del compositor del renaixement espanyol, Tomás Luis de Victoria, dels segles
XV-XVI, influenciat per l'estil de Palestrina. La Capella presentà amb la "missa
quarti toni" una de les seves peces clàssiques.
Com és usual amb aquest tipus de obra, no hi ha cap mena d'excitació. Només
als llocs molt eixints, com la crucificació o la revelació, es troben brots
expulsius, que tenen un effecte tant més explosiu, despresos de la calma de
la resta d'aquesta polifonia vocal. Perquè el cor, a més, desenvolupa la
música des de la suavitat i cura, que normalment no supera el piano. Tot i
això, no sona dèbil, sinó que desborda de substància sonora.
Percebre alguns registres de veus no requereix cap esforç, per la suavitat i
l'allunyament mínim: el conjunt es recolza en les tonalitats vocals
diferents, que deixen eixir a vegades sopranos, contralts, baixos o tenors
automàticament. Destaca l'homogeneïtat de les veus, i també la transició des
de les veus agudes, del soprano sobre veus greus del contralt fins a les
veus dels homes, que succeeix sense fractures. El so integral no es forma,
com és freqüent, entre sopranos des d'Escil·la i baixos de Carybdis estant,
on contralts i tenors lluiten per a sobreviure, sinó que s'orienta tot molt
més al tenor des de dins.
Com produeix aquest cor aquesta cultura vocal? "Assagem quatre hores
cada setmana, i treballem especialment l'afinació", diu Joachim Kleinau, que
va facitlitar el contacte amb el cor espanyol, perquè treballa actualment a
Barcelona, després de cantar al Sindelfinger Kammerchor, i reforça el tenor
de la Capella de Música.
Apart de dues obres romàntiques més, la Capella cantà numbroses obres de
música catalana, de vegades de caràcter lied, o de caràcter de dança. I
mira: aquesta coral eclesiàsticaa no desconeix el món del ritme, encara que
no contagia d'alegria.
El Sindelfinger Kammerchor representà sota la batuta de Markus Nau, amb
obres de Gumpelzhaimer, Schütz, Bach, Mendelssohn i Brahms, la gamma més
vital de la música sacra luterana, plena de virtuosismes. Amb un cor gairebé
doble del cor espanyol els Sindelfingesos aconseguiren més força -encara que
amb una entonació immadura de Brahms - diferenciaren bé entre l'estilística
barroca primerenca de frases minucioses i la de les frases esteses de
l'arrelament romàntic de Mendelssohn. En referència a l'homogeneïtat
substancial del piano els més fluixos dels espanyols tenien una mica
d'avantatge (la mesura d'una corda de veu).
Com es complementaven ambdós cors, es mostrà al final sotal el signe catòlic:
la Capella i el Kammerchor entonaren dues peçes del compositor barroc de
Montserrat, Joan Cererols. Veure la noticia en PDF (alemany). |
